un restaurant sense nom

una terrassa qualsevol en el passeig marítim, un dinar de divendres, després de tota una setmana de no-curro,... amb dues amigues,... en fi, què més es pot demanar?
aquest restaurant no té nom perquè encara s'ho estan pensant... això sona a moviment slow total, no?

jo vaig menjar molt i molt bé! estic segura que l'Agustí farà molt bona feina

les patates braves les heu de tastar, feia temps que no menjava unes de tant bones

aquest restaurant és just davant dels "cubs" o, millor dit, de l'Estel Ferit, de Rebecca Horn...

Mòky, ahir vaig passar cap a les 5:30 i estava la terrassa plena de gom a gom!
alguna cosa estaran fent bé, apart de les estovalles i les pedres negres d'atrezzo...

i ara, vinga, tots a pensar-hi un nom, que la cosa promet...
el nom guanyador podria tenir un sopar per a dues persones a la llum de les espelmes del "Sense Nom", penso...

apa, a pensar....

pel que vulgui anar-hi:

el senyor View, l'Street View ja hi és!!