jueves, 27 de septiembre de 2012

ara ja se sap

universitària per un dia...
o, més ben dit, per dos dies...
arribo a la UPC, al Campus Nord, ... no havia estat mai, ... a la ciutat on visc hi ha milers de llocs que no he trepitjat mai.
sensació estranya, em faig a mi mateixa un parell de fotos en les quals surto fataaaaaal

l'edifici Aularis ple de cartells que et porten al "Mòdul A5 prova oral" impossible de perdre's...
a la porta unes 40 persones, més o menys agrupades, callades... perquè tothom ve sol,... només dos homes estan parlant, ... del partit  del dia abans, no de l'examen!
ens aniran cridant pel nom,
entrem per grups en les aules on ens expliquen les tres parts de la prova i ens donen quinze minuts per preparar-les.
després ens reparteixen per diferents aules on s'han instal·lat els examinadors.
a mi em toca una aula assolellada i amb vistes (però no tinc cap enchufe, és casualitat).
davant meu dues senyores  d'uns 50 anys, amigables, properes... no em costa gens deixar-me anar... una  d'elles conduïa la prova, l'altra anava apuntant "no necessàriament les errades"

feia una setmana havia fet la prova escrita, a la facultat  d'Economia i Empresa.
aleshores l'examinador tenia uns quants anys més i estava més nerviós que els examinands...
va voler explicar "fil per randa" com i on s'havien de contestar les diferents parts,  però es va fer un garbuix amb els números de les proves, de les pàgines, de quadern de respostes, del quadern de preguntes... semblava el de martes y trece amb las empanadillas... jo només pensava: que comenci ja, si us plau, ... la gent amb els ulls fora d'òrbita,...
al cap de cinq minuts de començar la prova s'engega l'aire condicionat i (sort meva) tinc una sortida a tocar d'orella.... uf!, ja no és el fred, és que fa molt soroll... aixeco la mà... "sí, sí, és clar, vine que et canvio de lloc"... el segueixo,...
no sap on posar-me perquè la gent està distribuïda deixant un espai entremig... així doncs agafa una cadira i em posa al mig del passadís, castigada (records llunyans d'una nena castigada, en una taula separada de la resta de nenes, a l'escola), l'autoestima a prendre vent... i la cadira, d'aquelles amb tauló per escriure,... mal invent...que et fan cargolar-te si vols escriure...  ostressss!!! ara m'he deixat la jaqueta al lloc d'abans, quin fred!... va, va, calma, concentració... ORGANITZACIÓ!! començo, ja, vinga,.... ai ai, allò semblava slumdog millionaire, però al revés... 

l'oral va anar millor que l'escrit, ma mare va resar més, ... la setmana anterior era de viatge i no va estar per la laborrrrr
alea jacta est

això era el mes de maig, i ara ja se sap
ja tinc el nivell c oficialmen!!
           

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Sempre ens quedarà París

agafo la blackberry, vaig al rellotge, moc lleugerament el polze.... "inactiu"
uaaaaah, m'invaeix una extranya sensació de descans i d'intranquilitat alhora... sí, barreja de sensacions és el que tinc...


però això va durar, el que duren dos peixos de gel en un güisqui on the rocks (Sabina)...dos dies em va durar el despertador "inactiu", el 10 i l'11 de Setembre,... ara el tinc a les 7... per baixar correns a l'autocar

vaig a l'oficina de l'inem, -vostè te cita? -com? -ah, ja veig que no, ha de demanar cita prèvia (i em fa lliurament d'un fullet amb un telèfon i una web on demanar-la) truco al telèfon, una màquina, molt amable, per cert, em dona dia i hora per d'aquí a 10 dies,...

i tornem a engrossar la llarga cua (i aquesta no és del Chris Anderson),... no m'agrada, però m'encanta,... en vull gaudir, però no en sé,... tinc mogollón de coses pendents per fer, però no les faig,...

el temps passa molt lent a les oficines, però molt ràpid a fora,... compro més (malo), menjo més (malo), truco més per telèfon (malo), .... veig més a l'E (bueno), em regalo moments (muy bueno), cuino més (bueno,...o no,...)

no sé què ho fa, però hi ha moltes coses per fer que depenen d'una altra cosa que haig de fer i a la vegada aquesta depèn d'una altra,... i així estableixo una cadena mental molt llarga, impossible de fer, així que no faig res

el cas és que ara mateix no tinc altra cosa al cap que París, uaaaaaaaaah!!!! PARÍSSSSSS!!!!! avió, hotel, la cité de la lumière, Notre Dame, la rive gauche, la tour eiffel, les jardins de tuileries, les jardins de ma tante, puturru de fua,... com m'agrada això i després,... després ja em parlarem,... Déu proveirà

i ara em venen imatges del primer viatge a parís, queda molt lluny però tinc molt viu el record, ahir li ensenyava a l'Esther les fotos i no em reconeixia...
en plena escalada a la tour eiffel...
les meves companyes de viatge mirant l'Alexandre i en Porus després de la batalla...

d'això...
Sempre ens quedarà París