viernes, 10 de mayo de 2013

lligant caps

bravo, bravo, aplaudiments del públic de la sala gran del TNC i en concret de la Mòky, la Marga, la Isabel i jo... la Marga em pregunta -t'ha agradat? -bé,... de fet m'ha impactat! -ah sí? -sí, sí, molt...- t'ha impactat l'obra?, -mmmm, més que l'obra m'ha impactat l'escena quan el Ramon tanca amb força la tapa del piano sobre les mans de la Victòria mentre ella està tocant perquè el seu avi, que s'està morint, no senti els bombardejos i li esclafa tots els dits perquè ell no suporta sentir música quan el seu germà s'acaba de llançar dalt abaix des de la finestra de l'hospital al veure's sord i mutilat a causa de la guerra....-aaaaah...

l'actriu ho fa tant bé, que sembla que tota la sang que li regalima per les mans li hagi baixat del cap...
Barcelona és una obra completa, no suprema, però completa...  he vist que diuen que tots els actors treballen bé, però no tots treballen igual de bé ni de bon tros...i hi ha molta distància entre la Míriam Iscla, (vaja sorpresa més agradable!!, no coneixia a aquesta actriu, cosa molt normal si una només va al teatre quan la conviden...sort de la Mòky!!) i el Joan Carreras... però aquest últim és suportable i el conjunt de l'obra és bo,... amb menció especial dels balls, que estan molt ben coordinats (ja es veu que no tinc llenguatge teatral, però jo ja m'hi entenc)



apa, déu, déu, bona nit,...(agafo taxi) -senyora on va? -al carrer del sospir número 32 -d'acord (molt amable), -a la banda mar o muntanya?... ja estem a casa, pago, em tornen el canvi, -adéu, tanco la porta i se'm queda un trosset de dit agafat amb la porta... penso en les mans de la Victòria...

..només vull pujar ràpid a casa per no desmaiar-me pel camí, no miro res, no sé què ha passat però fa molt mal i surt molta sang... no penso en el taxista.. busco la clau, ... amb aquesta mà no puc obrir... l'altra mà,... què maldestre és l'esquerra (mai millor dit)... ascensor parat dalt de tot, segur que algú ha deixat la porta oberta,...vinga, com en Patufet però en comptes de molles gotetes de sang, quin horror!!!

cames enlaire, necessito posar cames enlaire,... uf!, l'E està desperta, si us plau dissimula, no vull que em vegi així! cara i llavis de paper, sento sons que es van esvaint -papa, que hi ha la mama? ha tornat? -nooooo, no encara -segur? m'ha semblat sentir-la -no, no, no ha arribat encara -ah, ooooh!
callada callada, amb la cara i llavis de paper i sense mirar què co---ns m'he fet al dit
dos cops intento aixecar-me per rentar la ferida i veure-la...no, no puc, perdo el món de vista! si us plau una coca-cola o un suc, un vano... aquesta bleda assolellada està fatal

va, respira, una dues i tres, aigua, deixa que corri.... no veig cap tros penjant... l'ungla s'ha clavat a la carn i ha fet un tall, per això surt tanta sang. i el dit està com una porra, s'està posant negre i fa molt mal, sembla mentida, un ditet, no vull ni pensar...

nolotil injectable i a dormir, gràcies Sant Agustí de Mòky (és un sant friki)... em vaig adormiscant, crec que el que ha passat és per culpa de la tendinitis de l'espatlla, que em fa fer moviments estranys amb el braç... mira que sóc tòtila,... bona nit...

passen dos dies, el meu dit, campió, millorant molt, els whatsapps ja tornen a anar com una moto!!
entro a l'Schelecker a comprar quatre coses, -no teniu allò? -noooo, ja no, Schlecker va fer fallida a Alemanya i ara la marca blanca és del Dia, són 8,30€, -no em digui, ara si que m'ha empipat, a mi m'agradava això i allò de la marca blanca alemanya, ... tingui (bitllet de 10€) -perdoni, aquest bitllet és una fotocòpia! -com diu? -que és una fotocopia dolenta d'un bitllet de 10€ -Ondia, sí! però molt molt dolenta!


(petit moment per activar les quatre neurones)...recordo perfectament d'on ha sortit aquest bitllet, aquest bitllet és el canvi del taxista... la resta ja no recordo com va anar...